Convergència Democràtica de Catalunya: un «partit de gent» i nacionalista en l'etapa de «fer govern»

Convergència Democràtica de Catalunya: un «partit de gent» i nacionalista en l'etapa de «fer govern»
QR Code

Convergència Democràtica de Catalunya: un «partit de gent» i nacionalista en l'etapa de «fer govern»

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit que, des del punt de vista ideològic, s'ha d'etiquetar com a partit nacionalista, ja que allò que el defineix, tant des d'una òptica interna com des de l'exterior del partit, és el nacionalisme. Els orígens i els fonaments del nacionalisme de...

Full abstract

Saved in:
Translated title: Convergència Democràtica de Catalunya: a people's political party and a nationalist party
Convergència Democràtica de Catalunya: un «partido de gente» y nacionalista en la etapa de "hacer gobierno»
Journal Title: Papers: Revista de Sociologia
Main Author: Jordi Matas Dalmases
Palabras clave:
Traslated keyword:
Language: Catalan
Get full text: http://papers.uab.cat/article/view/v45-matas
Resource type: Journal article
Source: Papers: Revista de Sociologia; Vol 45, (Year 1995).
DOI: http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers.1762
Publisher: Universitat Autònoma de Barcelona
Usage rights: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)
Subjects: Social Sciences --> Social Sciences, Interdisciplinary
Social Sciences --> Sociology
Abstract: Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit que, des del punt de vista ideològic, s'ha d'etiquetar com a partit nacionalista, ja que allò que el defineix, tant des d'una òptica interna com des de l'exterior del partit, és el nacionalisme. Els orígens i els fonaments del nacionalisme de CDC cal buscar-los en el nacionalisme personalista de Jordi Pujol i, en general, en el seu pensament polític, l'aplicació del qual s'ha fet en quatre fases acumulatives: la de «fer país», la de «fer política», la de «fer partit» (aquestes dues explicitades pel mateix Jordi Pujol) i la que l'autor anomena «fer govern». I pel que fa al concepte de nació que defensa CDC, s'hi pot percebre la influència de Rovira i Virgili i de Prat de la Riba. CDC i Jordi Pujol no defensen un nacionalisme ideològic, sinó un nacionalisme entès com una ètica i, a més, globalitzador, és a dir, sense exclusions prèvies i integrador. Sovint s'ha considerat que CDC més que un partit és un moviment, però l'autor s'inclina per qualificar CDC com un catch-all-party o partit d'arreplega o, com el mateix Jordi Pujol diu, un «partit de gent».
Translated abstract: From an ideological point of view, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) must be labeled as a nationalist party, because what mainly defines it is nationalism, not only from an internal perspective but also from an external one. The origins and the basis of CDC's nationalism are in Jordi Pujol's personalist nationalism and, in general, in his political thought, which he has put in practice in four accumulative phases: «fer país» (making country), «fer política» (making politics), «fer partit» (making party) –all of them called in the way by Jordi Pujol himself– and what the author calls «fer govern» (making government). As for the concept of nation defended by CDC, we can easily notice Rovira i Virgili and Prat de la Riba's influence. CDC and Jordi Pujol do not defend a nationalism based on ideology but on ethic, they defend a globalizing nationalism, that is, without previous esclusions and integraring. CDC has often been considered a movement more than a party, but the author prefers to label it as a catch-all party or, as Jordi Pujol calls it, a «partit de gent» (people's party).
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es un partido que, desde el punto de vista ideológico, debe etiquetarse como partido nacionalista, ya que lo que lo define, tanto desde una óptica interna como desde el exterior del partido, es el nacionalismo. Los orígenes y los fundamentos del nacionalismo de CDC hay que buscarlos en el nacionalismo personalista de Jordi Pujol y, en general, en su pensamiento político, cuya aplicación se ha hecho en cuatro fases acumulativas: la de «hacer país», la de «hacer política», la de «hacer partido» (estas dos explicitadas por el propio Jordi Pujol) y la que el autor denomina «hacer gobierno». Y en cuanto al concepto de nación que defiende CDC, se puede percibir la influencia de Rovira i Virgili y de Prat de la Riba. CDC y Jordi Pujol no defienden un nacionalismo ideológico, sino un nacionalismo entendido como una ética y, además, globalizador, es decir, sin exclusiones previas e integrador. A menudo se ha considerado que CDC más que un partido es un movimiento, pero el autor se inclina por calificar CDC como un catch-all-party o partido atrapalotodo o, como el propi Jordi Pujol dice, un «partido de gente».