Estilos de aculturación y encrucijadas de la diversidad cultural

Estilos de aculturación y encrucijadas de la diversidad cultural
QR Code

Estilos de aculturación y encrucijadas de la diversidad cultural

La diversidad cultural y su gestión política se han convertido en el tema central de nuestro tiempo. Ello está relacionado con el hecho de que en las sociedades de la modernidad avanzada, inmersas en una radicalización e intensificación de los procesos de mundialización, se generan condiciones de pl...

Full abstract

Saved in:
Translated title: Estils d'aculturació i cruïlles de la diversitat cultural
Acculturation styles and the crossroads of cultural diversity
Journal Title: Papers: Revista de Sociologia
Main Author: Antonio Ariño Villarroya
Palabras clave:
Traslated keyword:
Language: Spanish
Get full text: http://papers.uab.cat/article/view/v94-arino
Resource type: Journal article
Source: Papers: Revista de Sociologia; Vol 94, (Year 2009).
DOI: http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v94n0.691
Publisher: Universitat Autònoma de Barcelona
Usage rights: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)
Subjects: Social Sciences --> Social Sciences, Interdisciplinary
Social Sciences --> Sociology
Abstract: La diversidad cultural y su gestión política se han convertido en el tema central de nuestro tiempo. Ello está relacionado con el hecho de que en las sociedades de la modernidad avanzada, inmersas en una radicalización e intensificación de los procesos de mundialización, se generan condiciones de pluralismo etnocultural constitutivo (con diversidad de estilos y estrategias de aculturación y nuevas modalidades de conciencia intercultural), que impugnan las pautas de gestión de la diversidad típicas de sociedades precedentes. El artículo aborda los principales estilos de aculturacion imperantes en dicho contexto, con especial referencia a la sociedad española: la pluralidad de estilos vigentes; el predominio de las preferencias a favor de estrategias integradoras; el carácter minoritario del asimilacionismo, y la existencia de una tendencia o evolución histórica de incremento del integracionismo. Finalmente, tras exponer diversos modelos teóricos de gestión política de la diversidad concluye con una apuesta, para estos contextos de pluralismo constitutivo, a favor de los modelos pragmáticos.
Translated abstract: La diversitat cultural i la seva gestió política s’han convertit en el tema central del nostre temps. Això està relacionat amb el fet que en les societats de la modernitat avançada, immerses en una radicalització i intensificació dels processos de mundialització, es generen condicions de pluralisme etnocultural constitutiu (amb una diversitat d’estils i d’estratègies d’aculturació i noves modalitats de consciència intercultural), que impugnen les pautes de gestió de la diversitat típiques de societats precedents. L’article aborda els principals estils d’aculturació imperants en aquest context, amb especial referència a la societat espanyola: la pluralitat d’estils vigents, el predomini de les preferències a favor d’estratègies integradores, el caràcter minoritari de l’assimilacionisme, i l’existència d’una tendència o evolució històrica d’increment de l’integracionisme. Finalment, després d’exposar diversos models teòrics de gestió política de la diversitat, conclou amb una aposta, per a aquests contexts de pluralisme constitutiu, a favor dels models pragmàtics.
Cultural Diversity and its political management has become the central topic of our time. This is related to the fact that in advanced modern societies, submerged in the radicalization and intensification of the processes of globalization, we generate conditions of constituent ethno-cultural pluralism (with a diversity of styles and acculturation strategies and new modalities of intercultural awareness), which challenge the management guidelines of the typical diversities of previous societies. The article deals with the main acculturation styles that prevail in such contexts, with special reference to Spanish society: The plurality of present styles; the predominance of the preference towards integrating strategies; the minority character of assimilationism; and the existence of a historical increase of integrationism trend or evolution. Finally, after stating various theoretical models of political management of diversity we conclude with a defence of those contexts of constitutive pluralism, in favour of pragmatic models.